dilluns, 23 d’abril del 2012

Rosa de Sant Jordi

Tard, però val més així que mai!
Fake rose




Sèrie de fotos per celebrar el Sant Jordi, la meva filla gran (6 anys) ha tingut la inspiració de la falsa rosa, m'ha fet molta gràcia i cap a immortalitzar-ho.

Dades tècniques:
Llum d'ambient: foscor total a la cuina.
Fons: fusta de tallar.
Llum principal: flaix Yongnuo YN460, potència 1/32

A mi la que m'agrada més és la primera (i se'n va directe al concurs de Flickr, aquesta setmana amb fotos nocturnes).

Bon Sant Jordi, amics!

diumenge, 22 d’abril del 2012

Pel•lícula: Elephant man

Ja té collons, fa mesos que vaig gravar-la a La sexta 3, i la setmana passada, en ple dol elefàntic, la vaig mirar.

La pel•lícula és de David Lynch, i està basada en la història real de Joseph Merrick, un britànic afectat d'elefantiasi, una malaltia congènita que provoca deformacions durant tota la vida. A la pel•licula l'home elefant és una atracció de fira, propietat d'un cràpula acabat que el maltracta i l'explota sense pietat, fins que el doctor Treves el descobreix i decideix ajudar-lo. A partir de llavors explica mil i una desgràcies que viu l'home. La història està molt ben explicada, fa posar els pèls de punta per les escenes de maltractament físic i mental a les quals és sotmès. El que em va esgarrifar més va ser quan descobreixes que no és un discapacitat mental sinó que és una persona culta i sensible. #epicfail per al doctor Treves...

I continuant amb la reflexió, he trobat força paral•lelismes amb la situació actual: estem sotmesos per uns talossos, pel simple fet d'explotar-nos dia sí, dia també. Només servim per generar la seva riquesa, ens maltracten, no ens deixen fer la nostra...

Ara mateix penjo l'estelada, i no es mourà d'aquí fins que quedi sense fils, jo no la despenjo! Com va dir un dia el Jair Domínguez, estem en territori enemic.

dilluns, 16 d’abril del 2012

Story of a shot

The bait
the bait


The victim
the victim


The shot
the shot


The out-take
the out-take

This series was shot for the Nikon DX Challenge Group: Furry. The final entry is The shot (eventhough I find it better the out-take, but it is too risky for the challenge).

dimarts, 10 d’abril del 2012

Ràdio: Mare meva (La tribu, Catalunya Ràdio)

A l'estiu vaig parlar d'una secció sobre pares i fills a Catalunya ràdio, i ja em vaig emportar algun clatellot, especialment domèstic. I ara torno amb una altra secció, aquest cop a la mateixa cadena, al programa La tribu i comentada per l'Agnès Busquets.
La secció sempre té la mateixa estructura: un monòleg introductori totalment esbojarrat, on l'Agnès retrata (sovint sense exagerar) el dia a dia de pujar una criatura (té molta facilitat i gràcia a destacar les pors i inquietuts dels pares; seguida d'una entrevista en forma de diàleg o qüestionari amb un convidat expert en el tema presentat(un pediatre per explicar com destetar o treure bolquers, l'Ada Parellada dient-nos com fer que la canalla mengi de tot, un psiquiatre per explicar com arribar al manico... ui, això no encara).
Quina és la diferència, doncs, entre les dues seccions? La realitat! Sí senyors, la realitat! Tot i les exageracions de l'Agnès, la vida amb criatures s'assembla més a aquest tornado desenfrenat que comenta ella que no pas el món de color de rosa de la Míriam Tirado. Al món de l'Agnès els nens vomiten, se't pixen a la cara, es caguen en el pitjor moment, el menjar marxa volant de la taula i deixen un rastre de destrucció que seria l'enveja d'Atil·la; al món de la Míriam la canalla semblen autòmats que ho fan tot bé i sempre quan toca, i quan no han de fer res desapareixen, no hi són. Al món real (i al de l'Agnès) sempre hi ha aquell moment en què necessites temps i silenci durant el qual la canalla vol fer que el rebombori del timbaler del Bruc sembli la biblioteca d'Acció Catòlica de Sords-muts. És a dir, amb canalla a casa, voràgine assegurada. Això fa que el dia que endrecen solets sigui festa major, o bé que surtin focs artificials quan tasten algun menjar nou, com el Remy...

dilluns, 9 d’abril del 2012

Finisher UVic 2011

A pocs dies de la Finisher UVic 2012 (15 d'abril, aquest diumenge vinent), he trobat una foto que vaig fer a l'arribada de l'any passat, un cop passat tot el martiri de la prova :-)
De totes maneres, vaig notar-me molt millor que en la primera edició, on vaig quedar mort al 60% de la prova (més o menys).
Com podeu veure, anava molt ben depilat XD
El que em va agradar més de la prova va ser haver de travessar tres containers d'obres plens d'aigua fins dalt just abans de l'arribada, així segur que tothom creua net de fang la meta :-)
A veure com va aquest any!
Recordeu que a part de la Finisher de Vic, també vaig anar a rebolcar-me pel fangcórrer pel circuit verd de Moià l'any 2010.
Animeu-vos i participeu, aquest any han canviat d'ubicació el circuit i em sembla que hi ha més putades que els anys anteriors!

dimecres, 4 d’abril del 2012

Podcasts: Sabandijapps

Gràcies als podcasts es poden seguir programes que d'altra manera seria impossible fer-ho (igual que és possible seguir El matí de Catalunya ràdio i El món a RAC1 alhora; o bé Versió RAC1 i La tribu; o bé La competència i La cuina de Carbó [aquí he omès amb molta habilitat el programa loser dels migdies a la cadena nacional, sí, el que vol fer riure i fa pena], doncs expliqueu això als de l'EGM i els esclata el cervell). Doncs bé, jo segueixo uns quants podcasts a través del programa més senzill i penós de podcast: el Listen de Google.
Un d'aquests podcasts és Sabandijapps, un podcast fet per dos paios, un de Sevilla i un altre de Barcelona. Es dediquen a parlar d'aplicacions per a telèfons intel·ligents, un d'Android (Sevilla) i l'altre d'iOs (Barcelona).
El to és molt distès, divertit, sense cap mena de censura, si cal dir renecs, es diuen, cap problema. Es nota que s'ho passen molt bé fent-lo.
Graven el programa a distància, fet que fa que el paio de Sevilla se senti fantàsticament bé, mentre que Brian se sent una mica estrany, metàl·lic, a distància i una mica endarrerit (segurament per fer-ho via Skype).
Potser valdria la pena repensar sobre el procés, gravar la pista d'àudio als dos ordinadors i al final muntar una única pista a través de dos originals bons.
Pel que fa al contingut, el podcast analitza les aplicacions amb molt bon criteri, sorteja a vegades alguna llicència i aconsella als oients que els fan preguntes.
Si teniu  telèfon intel·ligent, és una bona opció.
Si algú vol recomanar algun altre programa de podcast per a Android i compatible amb Reader... i que sigui de franc (que sóc català), estaré encantat de provar-lo!